NOU CURS, NOUS REPTES
Un nou curs. Una nova assignatura. Expectatives inicials comencen a formar-se dins del nostre pensament. Sorgeixen preguntes i dubtes: com serà? Què aprendrem? Un mar d’incerteses que ocupen les nostres ments i que, potser, no ens hem atrevit a compartir abans. Llavors és quan comencem amb il·lusió, ganes i potser amb un neguit indefinit amb una de les assignatures que encapçala el tercer curs del grau d’educació infantil i primària. A mesura que avança la sessió, es van donant pinzellades dels punts clau que treballarem i, al mateix temps, noves inquietuds es desperten dins nostre.
Com podríem treballar l’educació visual i plàstica de manera transversal? Com podríem utilitzar aquesta assignatura per a motivar als alumnes a anar més enllà i analitzar el seu entorn amb capacitat d’anàlisi crític? Com podríem extreure i potenciar la creativitat de cada un dels infants tenint en compte la seva individualitat? Totes són preguntes que ens agradaria respondre a través d’aquesta assignatura, enfocada no només com a educació visual i plàstica referent a l’activitat manual sinó també englobant tot tipus de mitjans audiovisuals i eines digitals.
Julieta Dentone, el passat dimarts 15 de setembre es va presentar com a professora del grup D2 de l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica i ens va comentar els continguts que treballaríem al llarg del curs. A part d’això, només començar ens va fer reflexionar fent-nos contestar per grups un seguit de preguntes tals com: Què és l’Educació Visual i Plàstica? Per a què serveix? Com has treballat l’Educació Visual i Plàstica durant la teva escolaritat? Quins autors contemporanis has treballat? És important formar als infants en l’Educació Visual i Plàstica?
Segons la nostra opinió, i donant resposta a la majoria de les preguntes anteriors, l’educació visual i plàstica és imprescindible en el context actual a les escoles, ja que a través d’ella es poden desenvolupar molts aspectes essencials de la persona, com ara expressar les emocions pròpies i aprendre a identificar-les, autoregular-les i gestionar-les. A la vegada, l’educació visual i plàstica permet reflexionar, comunicar, pensar i adquirir capacitat crítica per a enfrontar-se a l’entorn i a la futura societat. De la mateixa manera, a través d’ella es poden arribar a transmetre valors, idees i sentiments que poden ser treballats a l’aula i que constitueixen un pilar fonamental en el desenvolupament personal dels alumnes. L’educació visual i plàstica constitueix, al mateix temps, el motor base de l’anomenada creativitat. La creativitat és la fonamentació dels nostres aprenentatges, la que permet equivocar-nos i aprendre, posar les nostres capacitats al límit i fer-les evolucionar. És per això que és un aspecte essencial que cal potenciar des de les escoles i evitar que desaparegui o s’estanqui.
L’aspecte de la creativitat ha estat un punt de controvèrsia a les escoles, on sovint s’ha infravalorat o no s’ha tingut prou en compte. Aquesta afirmació l’hem vist reflectida a l’article que hem llegit a classe “Niño pequeño”, lectura que ens ha fet reflexionar i adonar-nos que a vegades els adults matem la creativitat dels infants perquè els ensenyem a seguir uns patrons establerts (en el cas de la lectura com dibuixar una flor) i sempre esperem que facin el que nosaltres pensem que és correcte i, per tant, si els alumnes surten del que està instaurat els hem de reconduir.
En definitiva, en aquesta assignatura hem començat pensant i reflexionant i no volem deixar de fer-ho. Seguint per aquest camí, també pretenem aprendre tot un seguit de recursos i competències que fomentin la lliure expressió d’idees i sentiments. A la vegada, ens sembla molt interessant aprendre metodologies i saber com utilitzar-les per tal de fomentar les accions més naturals i creatives dels infants ja que valorem la seva importància. Hem de posar límits a les seves produccions? Hem d’establir el que és correcte? Fins a quin punt? S’ha de relacionar el que fan amb la realitat? Sempre? Com ho hem de fer? Esperem que totes aquestes preguntes sobre el nostre paper com a mestres ens serveixin per descobrir i millorar en el nostre futur.
Coneixent els diferents materials, tècniques, objectes amb què fer ús de l’expressió visual i plàstica disposarem d’una gran varietat de formes d’actuar, fet que proporciona a l’aula una riquesa en l’aprenentatge. Ho veiem reflectit en l’amplia flexibilitat que tindríem com a mestres a l’hora d’adaptar-nos als infants i fer que aquests estiguessin més còmodes; també aportaríem una vessant més innovadora a l’aula ja que es podrien introduir noves activitats constantment; i per últim, tindríem una visió global de l’àmbit que tractem, tot sentint-nos més segures i preparades per ensenyar Educació Visual i Plàstica. A part d'això, hem trobat que aquest article tenia relació amb la conferència que Ken Robinson va realitzar parlant sobre la repercussió del paper de les escoles amb els mateixos individus que formen part d'una societat. Segons ell, actualment, des de l'educació estem encaminant als nostres alumnes cap a un sistema concret i monòton, incentivant cada vegada més la passivitat, el conformisme i la repetició. L'educació hauria de fomentar l'obertura de pensament i ha de ser l'eina que canvïi aquest sistema, en el qual estem immersos, mitjançant la creativitat.
Finalment, com a grup, ens agradaria deixar aquest vídeo que reflexiona sobre la creativitat i la importància dels somnis. SOMIA I DEIXA ALS NENS SOMIAR
