EL SENYAL
Què és una lletra i quantes coses pot arribar a ser?
Una lletra, segons el Diccionari de la Llengua Catalana, és un signe gràfic que representa els sons d’una llengua. Però, és sempre així? Heu pensat mai que les lletres es poden transformar? Heu jugat mai amb les lletres? Si algú us ensenyés aquesta forma , què diríeu que és?
A Joan Brossa li agradava moltíssim jugar amb les lletres, girar-les, posar-hi cares, donar-hi noves formes i transformar-les. És per això que als assistents a les rutes literàries que ofereix la fundació Joan Brossa sovint se’ls realitza aquesta última pregunta. La majoria de les persones veuen una A del revés, afirmació certa. En canvi, d’altres observen diferents tipus d’objectes: la punta d’un llapis, un got amb aigua, una paperera, etc. Ambdues respostes són totalment vàlides, malgrat que és cert que el primer tipus de contestació presenta una lectura més literal lligada a la idea de lletra com a signe gràfic, mentre la segona resposta té un component més creatiu.
Joan Brossa, era d’aquelles persones que buscaven nous significats a les lletres. Ell sotmetia aquests signes gràfics a un procés de metamorfosi i, ben bé, com per art de màgia i per meravella de tothom, creava poemes visuals.
Per tant, una lletra pot ser més que un signe gràfic? De quina manera es pot utilitzar a l’aula? Poden les lletres ajudar a desenvolupar la creativitat dels infants?
Una lletra pot ser entesa com un dibuix i cada persona a partir d’una lletra (en cursiva, majúscula i minúscula) pot representar i observar infinitat de formes diferents.
La Julieta Dentone, mestra de l’Assignatura de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica a la Universitat de Barcelona, ens ha ensenyat a exercitar la nostra creativitat a partir d’activitats que permeten posar en pràctica algunes de les possibilitats plàstiques que té l’ús de la tipografia. Alguns dels exercicis individuals que hem dut a terme a l’aula, i podríem realitzar en un futur com a mestres, són els següents: construir una impremta a partir d’una lletra de l’abecedari assignada a l’atzar, convertir una lletra estampada per un dels nostres companys/es en un personatge o ésser imaginari.
A més ens ha mostrat que un alfabet pot ser alguna cosa més que un llibre didàctic o creatiu. Existeixen alfabets que són vertaderes joies d’autor i autèntiques invitacions a l’univers de les lletres. Un alfabet en clau il·lustrada, com el de Marta Ignerska (Alphabet) pot ser un llibre ple de poesia i textures.
En definitiva, una lletra pot tenir infinitat de nous significats si la capgirem, transformem, reinventem i hi posem un polsim de la nostra imaginació. Dibuixar i pensar en noves formes a partir de lletres es una bona manera d’interessar als alumnes per l’art i el dibuix. A més, és un fantàstic exercici que permet als infants experimentar i jugar amb les lletres en cursiva, majúscula o minúscula i familiaritzar-se amb aquestes.
Les lletres i el nostre entorn
Ja coneixem la definició i quantes coses pot arribar a ser una lletra però, per què parlem d’elles en l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica?
Fins al segle XVI l’escriptura, i més concretament, la cal·ligrafia era un art. Però, a partir d’aquell moment la bellesa en la lletra deixa de ser important i els artistes de cal·ligrafia van ser reemplaçats per teòrics cal·ligràfics. Des de l’inici del segle XX fins als anys 70, a Espanya hi havia una assignatura destinada a ensenyar cal·ligrafia de forma mecànica. En aquella època, van sorgir noves idees on l’escriptura es considerava una manifestació gràfica i un dibuix infantil. Així, Lurçat (1974) diu que l’escriptura i el dibuix es confon quan som petits fins que "el dibuix progressa per una via essencialment figurativa i decorativa, i l'escriptura és possible gràcies a l'aprenentatge dels signes codificats i la seva significació”. Per tant, podem afirmar que escriure és un art i que les lletres tenen bellesa.
Per què una “O” és la nineta que resta d’un ull egipci? O, per què la “N” és la simplificació cartesiana d’una serp? Els primers jeroglífics dels egipcis representaven l’element que es dibuixava, com un pictograma. Així, la imatge 1 significava ocell. Després, amb el pas dels anys, va evolucionar i a cada imatge se li associava una síl·laba o un so concret.
Imatge 1 Imatge 2
El mateix procediment té l’escriptura per a un nen. Quan s’inicien en aquest món, els infants intenten imitar a l’adult i el seu entorn. Així, per a ells, no estan dibuixant una “M” sinó una muntanya (fase d’escriptura indiferenciada). En la mateixa línia, hi ha un mètode per ensenyar a llegir que s’anomena “Mètode BITS”. Aquest consisteix a treballar la relació que hi ha entre la paraula, el so i la imatge al que designa. Així, se’ls ensenya la imatge 2 durant un segon i es diu la paraula a la qual designa, en aquest cas “poma”.
Com ja hem vist, l’escriptura és un art; són dibuixos. Partint d’aquesta afirmació, per què a l’escola no es treballen les lletres a l’assignatura d’educació visual i plàstica? Es dedica molt de temps al contacte de les lletres amb la lectura i l’escriptura i es perd l’essència d’aquestes. Per això, a l’assignatura de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica hem treballat diferents maneres de percebre una lletra i com les podem treballar amb els infants. Un exemple seria treballar les diferents tipografies de les lletres relacionant-les amb l’estil artístic corresponent.
Per altra banda, per què les lletres es troben en l’apartat de “senyals”? Què és un senyal? Podríem viure sense ells?
Segons el DIEC, un senyal ens transmet una informació relativa a prohibicions, obligacions o consells i, generalment, a través d’un sistema codificat i convencional, per tant, un sistema que podrem entendre fàcilment i que permet substituir el llenguatge. Dit això, quina de les següents imatges són senyals?
Imatge 3 Imatge 4 Imatge 5 Imatge 6 Imatge 7
TOTES! Hi ha infinitat de senyals i, com podeu observar, depenen de la cultura.
Aquests senyals es classifiquen en tres tipus. Primer de tot, trobem els indicis que són elements que indiquen alguna cosa però que tenen una interpretació mot subjectiva, o sigui, que tenen un significat associat personal. Per exemple, un llibre amb els fulls molt trencats pot indicar que s’ha utilitzat molt (Imatge 3). En segon lloc, tenim els signes que són elements consensuats i, per tant, no tenen una interpretació subjectiva. Per exemple, el signe numèric (Imatge 6) i lingüístic (Imatge 7). Per últim, els símbols que són una representació perceptible a una idea. Per exemple, parar (Imatge 4) o el yin-yan en la cultura Xinesa (Imatge 5). Per tant, podem afirmar que les lletres són senyals i que aquestes es troben en el nostre dia a dia fent-nos la vida més fàcil.
Imatge 8. Imatge 9. Leon Ferrari:
Puño: Alfabeto (2012) El árbol embarazador (1964)
Tenint en compte això, hi ha molts artistes que parteixen de les lletres per elaborar les seves composicions. Imaginat un ambient o paisatge. Quantes lletres poden formar a parit d’ell? És així, com Puño amb el seu llibre “ALFabeto” intenta plasmar aquesta idea. A la vegada, partim d’aquesta concepció per realitzar el treball grupal dut a terme a l’aula. L’objectiu era crear un paisatge, amb el nostre equip de treball, a partir del nom d’un noi o noia que tingues tantes lletres com integrants hi hagués en el grup, en el nostre cas amb quatre lletres: M, A, R, C. Per altra banda, Leon Ferrari en la imatge 9 utilitza un conjunt de lletres per crear una composició que representi un objecte o element, en aquest cas un ull.
Recordeu, l’escriptura és la pintura de la veu (Voltaire).
