Ens vam endinsar en el món de les T.I.C amb molta curiositat i amb ganes d’aprendre més recursos entre l’enllaç que uneix les dinàmiques de l’Educació Artística i les Noves Tecnologies. La interdisciplinarietat és un element fonamental que, cada vegada més, està present en les escoles en mètode de treball i d’organitzar sessions i assignatures a les aules. És per això que, a l’inici del projecte, ja presentàvem alta motivació per aprendre noves estratègies, idees i aplicacions pràctiques.

 

Vam iniciar les sessions del mòdul digital amb el catàleg de punts. En quin moment podríem haver pensat que es podrien extreure idees tan originals partint de fotografies de punts situats en el nostre entorn? Vam redescobrir com, a partir d’una tasca tan senzilla com alhora motivant es pot treballar amb la imaginació, la creativitat i l’art en si mateix. En aquesta tasca vam haver d’utilitzar diverses capacitats que s’entrellaçaven alhora: relació, classificació, correspondència, ordre, identificació, creativitat, definició, aplicació, etc.; tots aquests elements conceptuals s’anaven construint al mateix temps que utilitzàvem programes d’edició d’imatges que ens van proporcionar fortaleses a nivell de coneixement tecnològic. La professora ens va introduir el Guim com a recurs que, probablement, podríem trobar a les escoles i a través del qual podrem desenvolupar certes competències, a la vegada, interdisciplinàries.

 

Tanmateix, alguns grups van decidir utilitzar el Photoshop, ja que estaven familiaritzats amb ell i preferien treballar amb aquests. Hi va haver molta llibertat d’elecció. Això ho valorem molt positivament perquè la idea de poder utilitzar les TIC a les escoles és poder tenir un gran ventall de recursos per utilitzar en cada moment i presentar-los als nens. Així, ells mateixos podran escollir  amb quin treballen millor en cada moment i situació.

 

A partir d’aquesta primera tasca, se’ns van obrir un conjunt de preguntes i incerteses que no sabíem com encaminar. Actualment, les noves tecnologies avancen tan ràpidament que és impossible determinar els futurs elements o programes tecnològics que es trobaran a l’abast dels adults i dels infants de la nostra societat. Això produeix, al mateix temps, una certa frustració, ja que determinats recursos que puguis obtenir avui en dia és probable que s’hagin extingit d’aquí a uns anys substituïts per altres de més complerts i sofisticats. Per tant, és especialment important remarcar la necessitat d’un reciclatge constant en els metres a nivell de recursos tecnològics contemplant totes les seves possibilitats, ja que això ens permet obrir un número més gran de portes i camins quant a la transversalitat de coneixement i competències, tot podent explotar les interrelacions possibles en relació a diverses matèries. En aquest cas, concretament, amb l’Educació Visual i Plàstica.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

A través de la segona tasca plantejada, ens vam apropar amb una nova mirada al joc amb les lletres d’una paraula per representar el significat de la paraula en si mateixa, en aquest cas contextualitzada com a emoció. Aquest treball va ser potencialment enriquidor, ja que l’activitat presentava una alta originalitat i, al mateix temps, lligava amb els sentiments, les emocions i tot allò que signifiquen per a nosaltres, tot reconeixent-les i sabent expressar correspondència amb l’art. Ens va motivar molt que les emocions amb les quals podíem jugar a través del Robotype estiguessin extretes a partir d’un text literari de Mario Benedetti, ja que es contextualitza partint d’una àrea completament diferent, la de llengua catalana i literatura. Una vegada més, observem clarament com l’Educació Artística es pot treballar des de qualsevol vessant en el marc escolar, tot donant sentit i significat a les tasques proposades i realitzades al llarg d’un curs.

 

Un punt important a considerar és que compartir els treballs amb les persones de l’aula va ser elevadament enriquidor, ja que vam veure com, partint d’un mateix element inicial i de la mateixa consigna, els treballs podien ser tan diferents i a la vegada tan originals i creatius aportant novetats al conjunt.

 

L’última tasca duta a terme en el marc contextual d’aquest mòdul ens va permetre descobrir el recurs del Llibre digital com a format d’alta utilitat en la difusió d’un llibre sobre paper. És un fet que avui en dia s’utilitza molt el format digital per llegir, i vés a saber si en un futur el format en paper desapareixerà i l’alumnat ho llegirà tot a través de les tabletes digitals o els llibres digitals! Per això, creiem que aquesta última tasca va ser de gran interès per tots els membres de la classe. Era un repte aconseguir que tots els llibres no perdessin l’essència però que a la vegada, com estaven en un format diferent, havien de tenir una distribució diferent de la de paper. No va ser gens fàcil, alguns llibres de les companyes de classe jugaven amb textures. Com representàvem la textura? No es podia. Per això, calia fer un canvi i reorientar la distribució i canviar els elements del llibre, encara que la idea principal es mantingués. El nostre grup, com a tal, vam acabar utilitzant el Mydocumenta, una plataforma digital que no està destinada a la visualització de llibres digitals però que permetia interactuar amb el propi conte, cosa que am valorar molt significativament.  A la vegada, és una plataforma molt completa, ja que es pot incloure àudio, imatge, vídeo, text, hipervincles i color.  Paral·lelament, la Julieta també va proporcionar altres dos programes per compartir la creació del nostre llibre digital, l’únic que es va utilitzar a classe va ser l’ISSU.

 

Com a conclusió, volem mencionar la satisfacció personal d’haver indagat una mica més en aquesta interrelació tecnològica i artística, tot possibilitant un canvi a l’enfoc de l’Educació artística. Plàstica a través de les T.I.C? Doncs, sí. Hem utilitzat el paint? No! En la societat es té la idea errònia de concebre l’educació artística com a un producte que s’obté després de dibuixar o pintar. Així doncs, fora d’aquests dos conceptes, no existeix. Com a futures mestres volem que els nostres alumnes cerquin i experimentin els límits d’aquesta educació artística, cercant i treballant amb totes les eines necessàries, ja siguin manipulatives i digitals; per tal de propiciar el seu desenvolupament, no només artístic sinó general. Per altra banda, no hem d’utilitzar les eines digitals com una finalitat en si, sinó com un medi per arribar a l’objectiu, com un element més en la producció que sigui útil i necessària i on es tingui clar la seva significativitat en cada activitat proposada.