Algun cop heu escoltat que els gossos i els gats només veuen en blanc i negre? Doncs, certs estudis mostren que aquesta afirmació és certa. Així, quina diferencia hi ha entre l’ull dels humans i el dels gossos i gats?

 

La percepció de color està determinada per la presència dels cons, uns fotoreceptors de la retina que s'estimulen en condicions d'il·luminació intensa. Aquesta és la raó per la qual la visió amb color pot variar. Per això, mentre hi ha aproximadament un 20% de neurones fotoreceptores en la retina central del gos, en els humans, hi ha un  100% de cons.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us imagineu veure tot únicament en blanc i negre? Fins fa relativament poc temps, podíem veure pel·lícules únicament en aquets dos colors. Fent un repàs en la història del cinema,   aquest es va inaugurar com a espectacle a París en 1895 en blanc i negre. La revolució del color al cinema ho va començar la companyia Technicolor i va emprar el mètode additiu de sumar 3 colors, els colors primaris (blau, verd i vermell), i el mètode subtractiu de restar colors; per a això empraven filtres de color (filtre groc). Malgrat aquesta tècnica, hi havia moltes complicacions alhora de rodar i requeria un alt pressupost.  Actualment, el color en les pel·lícules serveix per centrar l'atenció, afavorir el ritme de la narració i donar força a determinades escenes. L’ús de color té diferents significats:

• Pictòric: intenta evoca el colorit dels quadres.

• Històric: intenta recrear els colors d'una època.

• Simbòlic: aquest color s'usa per subratllar algun efecte.

• Psicològic: cada color produeix un efecte diferent en l'ànim: colors freds deprimeixen (verd, blau, violeta) i els càlids exalten (vermell, taronja i groc).

 

Hi ha una malaltia en els humans on només es poden percebre els colors blanc, negre, gris i les seves tonalitats; aquesta s’anomena monocromatisme o acromatòpsia.  La malaltia està produïda per una alteració en les cèl·lules fotoreceptores de la retina sensibles al color que són, com ja hem dit, els cons. Cal distingir entre acromatòpsia parcial o daltonisme i la acromatòpsia cerebral produïda per un dany en l'escorça cerebral.

 

Però, realment, com distingim un color d’un altre? Som capaços de fer-ho gràcies a que la llum blanca natural està composta de radiacions de diversa longitud d'ona i a cadascuna li correspon un color. Per tant, quan la llum incideix sobre un objecte, aquest absorbeix una part i reflexa l’altra. La retina rep aquesta llum reflectida i la interpreta en termes d'intensitat i longitud d'ona i, gràcies a això, es produeix la percepció dels colors.

 

Els colors es poden classificar segons la seva base perceptiva. Les tres variants que el caracteritzen són: el to, el valor i la saturació. El to o matís és la qualitat pròpia de cada color, és a dir, és la seva nomenclatura. Les variacions secundàries d'un mateix to reben el nom de gamma. La saturació és el grau de puresa d'un color. Els colors saturats són intensos i contrasten vivament entre ells. Un color està més saturat quan està més proper a un color primari. Finalment, el valor o la lluminositat és la lluentor pròpia de cada color, és a dir, el contingut de claredat o de foscor que presenta un to determinat; per exemple: verd clar o verd fosc.

 

Per altra banda, hi ha dos tipus de colors segons el procediment que s'utilitza per obtenir-los: els colors de llum i els colors pigment. Per un costat, els colors de llum es formen per síntesi additiva, és a dir, sumant la llum blava, la vermella i la verda (colors primaris). La unió de tots dóna la llum blanca. Aquests són els que emeten les fonts d’il·luminació com la televisió. A aquest sistema se li diu RGB (Red, Green, Blue). Les diferents barreges amb els tres colors primaris s’anomenen colors llum secundaris (groc, cian i magenta).  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per un altre costat, els colors pigment es formen per síntesi subtractiva, és a dir, barrejant els pigments cian, magenta i groc (colors primaris); la unió de tots és el color negre.  Els colors secundaris sorgeixen de barrejar els primaris i són el taronja (magenta + groc), el verd (groc + blau) i el violeta (cian + magenta). Cal tenir en compte que el color complementari és aquell que no intervé en la composició d'un secundari.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els colors pigment són els que s’utilitzen en la pintura i, com a conseqüència, en l’escola. A més, són els que hem utilitzat per elaborar l’activitat en grup destinada al color que consta de tres parts diferenciades i que explicarem a continuació. En la primera part, havíem de preparar els colors primaris i posar-los en un got. A continuació, havíem de fer una gamma de colors secundaris tenint en compte el to i la saturació. Com a grup, vam decidir fer una gamma de verds anant de groc a blau. Ens va sortir un verd groguenc, un verd clar i un verd fort.

 

Per calcular les quantitats que anàvem afegint vam poder ajudar-nos d’unes culleretes i, amb això ens vam adonar que per tal de trobar els colors secundaris i terciaris no es tractava de barrejar la mateixa quantitat exacta de dos primaris per fer un secundari pur perquè els colors de què partíem no ho eren. Així, doncs, si el to de groc que teníem era més tirant cap a vermell que cap a verd les proporcions de pintura serien més difícil de trobar. A més, vam observar que les quantitats de blau havien d’anar afegint-se de molt poc en molt poc perquè és un color que té molta intensitat i si ens passem ja no quedarà el color secundari que buscàvem.

 

En la segona part, vam haver de pintar fent us dels colors que havíem elaborat i seguint unes premisses. Aquestes eren quatre:

1. Mullar el paper amb una esponja amb aigua fent ratlles. Després havíem de travessar perpendicularment aquestes ratlles amb un pinzell ple de pintura. Vam utilitzar el color blau.

 

 

 

 

 

 

 

 

2. Mullar el centre del paper amb aigua, posar una petita quantitat de pintura a sobre i moure el  paper de dalt cap a baix. Vam utilitzar el color verd.

 

 

 

 

 

 

 

 

3. Mullar el paper amb gotes de pintura i bufar amb canyes per orientar les línies. Vam utilitzar els colors verd i groc.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4. Mullar el paper amb aigua i amb un raspall de dents posar pintura sobre el paper. Vam utilitzar els colors groc i magenta.

 

 

 

 

 

 

 

 

A partir de totes aquestes experiències, vam poder treballar amb el color utilitzant diferents tècniques per obtenir textures i formes noves, jugant amb variacions en la densitat dels colors quan els barrejàvem amb aigua, observant com apareixien noves tonalitats quan posàvem un color a sobre de l’altre, adonant-nos de les dimensions de la fulla per tal d’aprofitar i tenir present tot l’espai, etc. Ha estat una activitat d’experimentació i, alhora, amb pautes molt clares, de manera que ens ha ajudat a tenir una seguretat d’actuació però també ha donat peu a la nostra creativitat com a grup i com a individu.

 

Quan vam començar a imaginar-nos l’organització i el patró que donaríem a la nostra peça ens va ajudar fer proves a sobre de la cartolina per fer-nos a la idees de com podrien quedar les nostres idees inicials. Algunes propostes estaven relacionades amb un patró de seriació de colors però la proba que vam intentar no feia l’efecte que preteníem, d’aquí vam passar a la cerca de la simetria que va ser la idea que més va triomfar, finalment. Per tant, es pot deduir amb la imatge del resultat final que el nostre patró juga amb la simetria de colors en l’eix vertical i en l’horitzontal. Tal i com es pot observar, les verticals de la meitat cap a l’esquerra tenen el mateix color i estructura que les de la meitat cap a la dreta i de igual forma succeeix amb les horitzontals. Hem jugat amb els colors donant profunditat a la obra ja que a mesura que els quadrats es troben a la part més central van canviant de color. Per últim, també hem jugat amb la forma donant continuïtat a una línia seguida de blaus col·locant les peces per fer-les encaixar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per finalitzar aquesta entrada, veiem oportú fer una petita reflexió sobre com podem aplicar el color en una aula d'infantil. Com a grup i com a cadascuna de nosaltres, després d'haver realitzat el seguit d'activitats amb el color que aquí hem explicat podem afirmar el treball del color a través de l’experimentació és un procés que dóna molta vida a l’aula, ja que permet que totes les idees i propostes que els nens facin seran benvingudes i es podran provar per després reflexionar si allò era el que esperàvem, i si no ho és, poder buscar-ne una nova idea per aconseguir-ho. Nosaltres hem jugat lliurement amb la formació de colors, la transformació i reutilització de les nostres pròpies obres i, finalment, el repte de trobar un patró que ens motivés dins de tota aquesta varietat de tècniques, colors i formes.  

 

És cert, també, que hem tingut la seguretat en tot moment de tenir un conjunt de guies que ens donaven suport i una base per, a partir d’aquí, continuar experimentant. Al mateix temps, quasi bé sense adonar-nos, hem tingut present molts aspectes teòrics que vam tractar a l’aula en el moment en què fèiem propostes variades.

 

Per últim, tots som conscients que el color influeix en les nostres interpretacions i, per tant, també estarà present quan intentem expressar, per això, ho hem de tenir en compte quan treballem a l’aula com per exemple amb el treball de les emocions, ja que estan relacionades amb uns colors determinats. Les creacions gràfiques, visuals i plàstiques impliquen que el nen estigui assumint un sentit figurat, relació amb els sentits, la transmissió del seu món imaginari, l’efecte que els produeix sentir un ritme, els gestos, etc. En definitiva, les relacions i emocions que senten amb ell mateix i amb els altres.