n aquesta nova entrada, ens dedicarem a explicar i a compartir dues sessions en què el nostre punt d’inspiració ha estat la línia. En realitat, ja l’havíem conegut en sessions anteriors pel simple fet que una línia pot ser una consecució de punts o, incús, un punt en moviment deixant el seu rastre. Donem valor a la línia perquè hem comprovat que no necessitem més que un senzill però a la vegada potent traçat per donar una sensació d’expressió, moviment, direcció, espais, textures. Tant si tot això us sembla molt poc fidel a la realitat com si voleu entendre millor a quina expressivitat ens referim, us recomanem veure el vídeo següent sobre l’amor que sorgeix entre una línia i un punt- ja us havia dit que els continguts treballats anteriorment estaven tots relacionats-. El vídeo s’anomena El punto y la linea: Romance en Matematicas bàsicas.

 

 

Després d’aquest visionat, podríeu afirmar que heu vist a una línia jugar? Heu vist a una línia caminar? Pensem que aquesta historia mostra perfectament com una línia que pot semblar un traçat simple i avorrida a simple vista però que si ens ho parem a pensar és un element que està present contínuament al nostre voltant (camins, edificis, lletres...). Suposo que ara ens entendreu millor quan parlem de la senzilla importància de la línia que serà la base per a totes aquelles idees que es vulguin representar.

 

 

La primera sessió que ens va fer apropar-nos a la línia i vam experimentar amb les múltiples representacions a què podia donar lloc va ser a través d’exercicis gràfics, abans de començar vam reflexionar sobre la línia i vam veure el vídeo de Norman Mc Laren, Línias Verticales. Durant aquest primer contacte, els nostres caps van anar una mica perduts i moltes vegades sense saber com reaccionar. El que primer vam fer va ser agafar paper i llapis i, seguint les consignes de la mestra vam començar a representar tot el que ens deia, ràpidament ens vam adonar que tota l’estona parlava sobre línies i anava descrivint diferents peculiaritats d’aquestes. Vam començar amb imatges més fàcils d’imaginar, com ara: dibuixar una línia recta, una línia amb el regle, una línia sense el regle, una línia que cau, una línia que salta, una línia que es doblega…

 

 

Però, poc a poc, les imatges van passar a ser cada vegada més abstractes fins a arribar a plantejaments com els d’una línia que pensa, una línia que reflexiona, que plora, que juga, que dubta, que es perd...Clar, la veritat, no sé si mai us havíeu fet la pregunta de si una línia podia plorar, i encara més, us heu plantejat com ho podria fer?- confessarem obertament que cap de nosaltres tampoc s’ho havia plantejat abans, però vam haver de respondre àgil i ràpidament, què és el primer que us ve al cap?-. Finalment, tots vam imaginar i representar les diferents línies en el mateix paper i cadascú ho va fer a la seva manera.

 

 

Quan vam posar en comú totes les línies dibuixades per la classe, va ser molt curiós perquè vèiem, per una banda, la diversitat d’idees ja que per representar una mateixa acció o adjectiu cadascú ho havia mostrat des de diferents punts de vista i, per l’altra banda, també vèiem com algunes idees havien coincidit com les espirals per expressar dubte, el signe d’interrogació per quan la línia pregunta i les corbes de diferents formes pels salts.

 

Ràpidament, ens vam posar a treballar en la següent activitat. Per grups, cada membre va triar una figura geomètrica de les que teníem per triar i va quedar assignada una figura a cada persona. El material amb què comptàvem era un paper blanc Din3, ceres, retoladors i llapis de colors i la nostra missió era, d’un en un, respectant els torns, anar dibuixant la figura que t’havies assignat a sobre el paper, de la manera que volguéssim però sempre que fos la nostra figura. La mestra anava dient en veu alta en quin precís moment havíem de fer canvi, aleshores la persona que estava dibuixant hauria de parar i la següent començaria. Vam variar en les dimensions, en els colors, en el gruix... Per acabar, vam ensenyar-nos els resultats que havien sortit entre els diferents grups.

 

 

Per acabar aquesta primera sessió de la línia, se’ns va plantejar un concurs: aconseguir fer la línia més llarga amb només un full blanc de paper. No podíem utilitzar les estisores per tallar-lo ni cap altre estri, amb les nostres pròpies mans sobre el paper havíem de trobar la manera de fer la tira més llarga sense que es trenqués. Cadascú va utilitzar diferents estratègies i va mostrar diferents interessos ja que algunes tenien la necessitat d’acabar el més aviat possible i unes altres volien fer-ho amb el màxim de perfecció possible. Tot i així, tota la classe va coincidir en la manera de com fer una llarga línia amb el paper: anar tallant els costats del rectangle amb molta cura en forma d’espiral. La sessió va acabar estirant totes les línies al terra per descobrir qui era el guanyador.

 

A la següent sessió vam seguir amb el concepte de línia. Però aquest cop la línia ja no era un traç que fèiem sinó un camí. La Julieta va repartir un mapa del Campus de la Universitat de Barcelona. Cada grup va traçar una línia per delimitar quin camí volia seguir i a continuació vam sortir a passejar.

 

Realitzar aquest camí va servir com a punt d’inspiració per crear una capsa d’experimentació, una activitat en la qual els infants exploren lliurament el material de les safates tot experimentant les relacions que s'estableixen amb els materials de les safates i els diferents objectes que tenen al seu abast. Formulen les seves pròpies hipòtesis tot preguntant-se: això què és, què hi puc fer, què passarà, què aconseguiré... Són ells mateixos els protagonistes dels seus aprenentatges i descobertes. Com som nosaltres les protagonistes de la creació de la nostra capsa d’experimentació que va passar per moltes fases.

 

 

Quan vam arribar a l’aula, després de fer el nostre camí, vam descobrir que la passejada ens havia inspirat molt.

Teníem moltes idees, però havíem de decidir una i estructurar-la.

 

 

En un primer moment vam pensar en fer una safata d’experimentació amb aigua, perquè des del nostre camí vam tenir el privilegi de veure el mar. Però, com no se’ns acudia cap activitat definida, vam decidir descartar aquesta opció.

 

En segon lloc vam pensar en fer una safata d’experimentació de misteri, ja que per nosaltres era el primer cop que passejàvem per aquell camí i havia estat tota una descoberta. Vam pensar en fer la capsa dels secrets, en la qual hi haguessin amagats objectes que només coneguessin els nens i nenes que entressin a la capsa, però la Julieta ens va comentar que l’efecte sorpresa no es mantindria (que els infants s’explicarien el que hi havia dintre). Per tant, novament vam desestimar aquesta idea.

 

 

Finalment, se’ns va acudir fer una capsa de llum i foscor, ja que en el moment que vam iniciar el nostre camí era de dia i quan el vam finalitzar es va fer de nit. Entusiasmades amb aquesta idea vam pensar en fer un túnel amb capses de cartró (foradada amb cercles grans i que progressivament es fessin més petits) que ocupés tota la classe. Però la idea no era realista. D’on trauríem tantes caixes de cartró? No descartant la idea vam pensar en un Plan B, que va ser el que finalment vam acabar realitzant. Fer una caseta de cartró que no tingués cap entrada de llum (una capsa gran pintada de negra per dins i per fora), en la qual els infants poguessin entrar a gaudir de la foscor o fer llum amb algun material. La Julieta ens va comentar que la idea estava bé, però que calia desenvolupar-la més: com presentaríem la capsa als infants? Quins objectes tindrien per entrar a la capsa de foscor? On estaria la capsa de foscor? Quan es podria fer servir?... Faltava molt per decidir!

 

 

Pensant i pensant vam decidir que la mestra durant el primer trimestre hauria fet un treball amb els infants sobre la foscor, de tal manera que progressivament perdessin la por a aquesta. Arribat el segon trimestre presentaria la capsa negra, com la capsa de la foscor, però també de la llum. Abans de poder entrar a la caseta de la foscor, cada infant hauria de dibuixar amb pintures fosforescents el que imaginen que hi ha a dins. Finalitzats els dibuixos es comentarien, d’aquesta manera la mestra descobriria que creuen els infants que hi ha a la capsa i quins són els seus temors o  les seves expectatives. A continuació deixaria entrar als nens i nenes que volguessin amb una llanterna. Posteriorment, aquests comentarien el que han observat.

 

 

Aquesta capsa estaria a l’aula i serviria com a continuïtat del treball de la foscor que ha fet la mestra durant el primer trimestres. En aquesta caseta podrien entrar en grups petits (3/4) perquè puguin aparèixer diferents interaccions i aprendre entre iguals.

 

Pel que fa als materials de la caseta, aquests canviarien cada setmana de racons. Nosaltres hem fet el següent supòsit pràctic:

 

 

Safata Setmana 1: Llanternes i trossets de paper cel·lofan de diferents colors.

Safata Setmana 2 2: Objectes de diferent opacitat i textura i llanternes (podrien treballar amb ombres i opacitat)

Safata Setmana 3: Llibres d’ignasi Valios que es llegeixen a la obscuritat:

• Ignasi Valios: El universo.

• Ignasi Valios: Los dinosaurios.

• Ignasi Valios: La luna.

• Ignasi Valios: Sant Jordi.

• Ignasi Valios: És Nadal.

• Ignasi Valios: Serenata nocturna.

• Ignasi Valios: On viuen les fades?

• Ignasi Valios: Tinc por.

• Ignasi Valios: El llibre dels monstres.

Safata Setmana 4: Llums de nadal, estrelles que brillen en la foscor, polseres fosforescents, barretes fluorescents, globos led lluminosos.

Safata Setmana 5: Pintures fosforescents, pinzells i llanternes (per pintar les parets de la capsa)

 

 

En defenitiva, els infants podrien anar observant diferents fenòmens que ja havien experimentat anteriorment però ara tindrien l’oportunitat de buscar, explorar i realitzar diferents formes d’actuació de forma autònoma i endinsats en el món de llum i foscor que cada setamana troben a la capsa.