Aquesta és la pregunta que formulàvem en les nostres ments al llarg de la sessió de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica dedicada a treballar la unitat mínima de la comunicació visual: el punto.

Fins a on arriba el concepte de punt? De quina manera es pot utilitzar a l’aula? Pot un punt ajudar a desenvolupar el potencial creatiu d’un infant?

El punt es podria definir com a font d’explosió artística i creativa sent aquest el punt de partida de la creativitat i la creació. És per això que són moltes les oportunitats per redescobrir què ens pot oferir aquest element que a priori pot semblar molt simple i limitat.

Un exemple d’aquesta frase expositiva es trobaria en el llibre que vam visualitzar amb suport digital a classe de títol “El Punto” de Peter Reynolds). Tots els infants són capaços de crear i d’imaginar: tots som, d’una manera o altre, artistes. Però a vegades ens cal que algú ens ho faci descobrir i ens ajudi a desenvolupar el que amaguem dins nostre. A través d’aquest conte, la mestra ajuda al seu alumne a evolucionar i desenvolupar la seva capacitat de comunicació partint d’un punt: valora la mínima expressió artística, que serà l’inici de la posterior expressió personal a través d’aquest llenguatge. Tot i així, com a comentari constructiu envers la història, mencionaríem que emmarcar el dibuix implica donar per finalitzada la obra o el treball. Com a conseqüència, això posa fi a la contínua o possible futura experimentació.

Com a conclusió, per tant, extraiem que el punt és el focus i la porta que obra el camí a la creativitat i a l’experimentació. El punt és l’element d’origen.

El punt es troba arreu. Per a què existeixi un punt no només tenim la possibilitat de crear-lo nosaltres mateixos sinó que no ens cal més que observar el nostre voltant i parar atenció. El Punt és un element que connecta amb la realitat del dia a dia i que crea interès en els individus. Acostar-lo als infants com a eina d’expressió i com a punt de partida d’elaboració augmenta la seva perspectiva, imaginació i capacitat d’anàlisi i percepció sensorial.

És per això que diversos autors de llibres i artistes han utilitzat aquest element com a base fonamental de l’argument d’una història o de les obres i creacions artístiques, ja que troben en aquest element un mitjà de comunicació i d’expressió emocional o estètica-artística. Alguns exemples vistos a classe són exemples Miró, Gustav Klimt, Victor Vasarely, Jaime Compairé i David Carter.

Personalment, ens agradaria destacar l’artista anomenat Norman McLaren, pare de l’animació analògica i autor del vídeo anomenat DOTS de l’any 1940. En aquest vídeo observem com apareixen punts associats a un determinat so, fet que provoca una percepció visual i auditiva lligada a un sentiment o pensament. Considerem aquest concepte de gran interès, no només per a treballar a les aules sinó com a mètode expressiu alternatiu.

Un altra artista que ens agradaria destacar especialment és Yayoi Kusama. Creiem que la seva manera d’utilitzar el punt per a la creació artística és molt original i diferent a la resta. A través d’aquest element provoca sensacions, emocions i sentiments creant obres visualment complexes. Per tant, ens redescobreix que el punt és un element capaç de connectar amb nosaltres emocionalment. Creiem que aquest també pot ésser un mitjà a través del qual es pugui treballar interdisciplinàriament a les aules.

Partint d’aquestes ideologies i maneres de pensar en relació a aquest element, a l’aula se’ns va proposar l’elaboració d’una història que tingués com a protagonista el Punt. En el nostre grup, inicialment, vam tenir diverses idees relacionades amb el conte narrat conegut com a tal, però finalment vam voler trencar amb el tipus de conte tradicional:

           -  I perquè no fem una història diferent?

Cada una de nosaltres tenia una perspectiva diversa sobre el Punt com a element creatiu, imaginatiu i expressiu: és per això que vam voler crear un conte que donés cabuda a tots els punts de vista, que donés peu al debat i als diferents camins; que no fos de lectura tancada i que no existís una única interpretació. Vam voler fer un llibre adreçat a tots, a petits i a grans, un llibre obert que s’enriquís, a mesura que passés el temps, amb els punts de vista de tots els individus. Perquè no existeix una única manera: som diferents i la nostra manera de veure el món també varia. Un mateix punt pot simbolitzar el forat que tanca el pla per algú o la porta que obra el camí per un altre.

L’únic límit que té la imaginació és el que ens posem a nosaltres mateixos.